Manifest

El gruix dels efectes de les crisis y les injustícies recauen sempre amb més intensitat sobre la població amb menys mitjans. Els governs i administracions demostren una sobirana incapacitat per respondre a les necessitats de la ciutadania quan aquestes requereixen anar més enllà dels mecanismes establerts pel propi sistema, tret que, és clar, les afectades siguin entitats o corporacions d'ordre superior, a les quals sí que se'ls poden aplicar mesures excepcionals.

Les grans corporacions i multinacionals, amb un immens potencial per contribuir al bon desenvolupament de la societat, són màquines financeres, l'objectiu principal de les quals és el balanç de resultats, la qual cosa deixa en segon pla el servei que pretenen prestar i, en tercer, el benestar de les persones a qui va destinat. En el seu afany mercantilista, les entitats i les corporacions d'ordre superior influeixen, condicionen o directament es salten els governs, impedint la resolució de qüestions que puguin tocar els seus interessos i evitant el control per part de les administracions, encara que les seves conseqüències impliquin l'augment de la desigualtat o l'empobriment gradual de la majoria de la població.

En aquesta pseudodemocràcia, als humils mortals se'ns concedeix la llibertat de discutir entre nosaltres, sobre tota mena de qüestions, però només això, no hi ha opcions reals de dur a terme canvis en la seva organització i estructura, i la possibilitat d'introduir mesures, encara que hi hagi entre la ciutadania un acord majoritari és remota. En definitiva, ja sigui per interès o per rigidesa ideològica, s'està perpetuant un sistema i una manera d'actuar social i econòmicament ineficaç per el benestar de la majoria de la població.

Tenint en compte les convulsions que ens afecten a nivell socioeconòmic, tant des d'àmbits internacionals com interns, potser seria hora d'abandonar posicions polaritzades que enterren la possibilitat de trobar solucions de caràcter profund i pensar des d'una perspectiva conjunta. Les disputes partidistes demoren o ignoren mesures que podrien ser de gran utilitat, només perquè estan fora dels seus dogmes ideològics o perquè serien necessaris canvis estructurals que ni tan sols contemplen.

Les condicions de vida de la població general degeneren dia a dia, tant en poder adquisitiu com en serveis. Les solucions polítiques actuals estan encadenades per un sistema rígid que normalitza que certes estructures augmentin contínuament el seu poder, mentre que la resta estan condemnades a perdre'l irremeiablement, cosa que demostra clarament la seva ineficàcia per afrontar el present immediat. Aquest model organitzatiu no és apte per resoldre problemàtiques de fons, ni tampoc per protegir-nos de les crisis, ni de les voràgines especulatives desmesurades que van minvant progressivament el nostre benestar individual i col·lectiu.

Davant les continues crisis provocades pel propi sistema o els interessos dels seus grans beneficiaris, el més sensat és organitzar-se per minimitzar els efectes negatius, amb l’ajut o sense de les entitats administratives, utilitzant la cooperació ciutadana i els recursos disponibles per tal de defensar el nostre benestar individual, social i econòmic.